L’escola La Muntanyeta estem de dol perquè ens ha deixat el nostre ex alumne Pol Gaya Ocón. Tots nosaltres volem enviar el nostre suport i recolzament a la família per acompanyar-la en aquests moments. En Pol va formar part del nostre dia a dia durant nou anys i el trobarem a faltar. Estaràs sempre en el nostre record.
Escola La Muntanyeta 
Benvolguts companys, benvolguts amics….
Ens sentíem una família molt afortunada. El nostre major tresor creixia cada dia i ens era molt fàcil sentir-nos orgullosos. Tres fills meravellosos que s’estimaven i ens regalaven part de la seva força i apertura enfront la vida.
Però sense poder entendre encara ben bé com, tots sabeu que hem perdut el nostre Pol, el nostre Polito, o Poli o Pollito, com li deiem segons el moment… Tenia només 16 anys i era un nen simpàtic, entremaliat, divertit, extraordinàriament sensat, i bo…
Molts de vosaltres l’he conegut i l’heu tractat; ha crescut a l’escola, a jugat, potser, amb algún dels vostres fills. Quan era petit, fins a tercer o quart, li encantava que el convidessin a casa dels altres i crec que va deixar poques llars de la seva classe sense descobrir.
Ja no sóm la família que érem, si bé som conscients de què tenim dos fills magnífics que ens estimen i que han perdut una part de la seva identitat, de la seva germandat. L’Àlex i jo hem perdut una part del nostre cos, del nostre alè vital.
Hi ha moments que intentent conformar-nos amb la idea de què l’hem gaudit 16 anys i obviant el pensament tortuós i constant de què no ens tornarà a acompanyar.
Continuem cap endavant, perquè hem de tenir cura de Joel i Júlia i perquè és una manera de fugir, continuant vivint.
Us volem agrair el vostre acompanyament tendre i afectuós. Ens ha fet bé plorar en abraçar-vos i escoltar les vostre paraules de suport. El miracle que desitgem amb tot cor no és possible, però sí que sabem que estem envoltats de persones bones, que ens estimen i poden comprendre perfectament el nostre dolor. Moltes gràcies per tenir cura de nosaltres.
Rosai Âlex
M'agradaM'agrada